AUSIÀS: L'OBRA

ACTITUT RELIGIOSA I MORAL

Els Cants Morals
Ausiàs March és sempre un moralista però en determinats poemes analitza la felicitat, la cobdícia, l’honor, la fe i el saber… Són els Cants morals

Cant Espiritual
El poema religiós més dens d’Ausiàs és Cant Espiritual. Aquest cant, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrits en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.
Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.
Si com los rius que a la mar tots acoren,
Així les fins totes en tu se n'entren.
Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:
Vença l'amor a la por que jo et porte

El poeta té por i es refugia en el temor de Déu; es confessa pecador però de pensament sa.





L’ESTIL D’AUSIÀS
L’expressió elegant no té per a ell cap valor. Tot i això la seua poesia es mostra d'una banda culta:
1.-Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
2.-Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensació són:
3.-Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...):
«Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»
4.- lladres, camperols, malalts...). Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
«Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal.»
5.- Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, viles, pobres)
• 6.- Un dels seus trets més característics són les comparacions. El poema sol ser el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra.
Les comparacions d’Ausiàs estan basades ,sovint, en experiències personals, d’escassa concessió gratuïta a la tradició literària. Així el mar tempestuós, l’experiència militar, els metges, les malalties, formen un conjunt d’imatges que mostren el seu estat d’ànim turmentat.
7.- Per expressar contradiccions sentimentals recorre a l’antítesi. Les imprecacions i les interrogacions eleven més el to dramàtic
• Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:
«Hajau dolor de la dolor de mi!»

La mètrica de les composicions sol ser regular decasíl•labs amb cesura masculina a la quarta síl•laba distribuïts en la majoria de casos en cobles o estrofes creuades.
Ausiàs usa la llengua normal de l’època, sense el lèxic aprovençalat en què s’expressava la poesia anterior i coetània