AUSIÀS: L'OBRA

El conjunt de la seua obra comprén 128 poesies amb un total de més de deu mil versos, escrits, segons sembla entre 1425 i 1459.
Les seues composicions denominades tradicionalment cants se solen classificar temàticament.
La personalitat vigorosa de la seua obra és regida per al introspecció i l’ intimisme, l’erudició, la meditació i l’anàlisi. El seu procedir racional colpeix, d’altra banda, un comportament en ocasions passional

ACTITUD DAVANT L’AMOR

Ausiàs ha estat qualificat com Mestre d’amor.
L’amor és soviet l’única cosa que l’interessa. En general descobrim:
* La fina amor (amor honest)
*La folla amor (amor deshonest)
*Lo profit amable (amor venal)
Aquesta distinció s’observa en Llull.

La plenitud d’amor es produeix només entre consemblants. Aquesta correspondència no es dona mai però perquè la dona té “escassetat d’entendre”; en ella la voluntat domina l’enteniment. D’aquesta situació prové el penediment del poeta, gènere poètic molt conreat en aquell temps. Tot i això en la poesia d’Ausiàs trobem l’enyor del passat delitós i soviet condemna i ataca el temps present que és detestable (Jorge Manrique) No obstant això, el dolor és volgut per ser testimoni d’amor.

Tradicionalment, els “Cants d’Amor” han estat agrupats en cicles, en els quals el poeta s’adreça a dames que cobreix sota (senhals)senyals de tradició trobadoresca:
Plena de Seny:
Aquest primer cicle està compost per dènou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel•lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva, però segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle
Llir entre cards
Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.
Amor Amor
Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel•lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.

Mon darrer be
Comprén només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats...
Oh foll’Amor
Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.