Introducció

És impossible d’assenyalar amb precisió el moment de l’aparició del conreu literari d’una llengua medieval. Aquestes llengües es parlen abans que s’escriuen i els primers monuments literaris (...), quan no són notarials, solen mancar de data i de vegades es conserven en còpies posteriors a la veritable època de llur redacció. Les primeres temptatives literàries en català hagueren de tenir caràcter popular, ja fos profà (cants amatoris, o d’escarni, o d’elogi i record de grans fets), ja fos religiós. Només es va pensar a posar-los per escrit quan la conveniència de recordar-los ho imposava. Es dirigien a un públic illetrat, encara que això no vol dir que no poguessin interessar gent més il·lustrada.»
Rubió, Jordi. Història de la literatura catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, vol. I, pàg. 33.